Mostrando el único resultado

Per si hi ha algú que ho vol saber, vaig neixer a Berga un vespre de juny de 1974.

Faig servir el pseudònim de Jaume Capdevila per sortir al carrer. Visc sota una taula de dibuix i m’alimento a base de rosegar llapis i empassar sopa de tinta xinesa. Algun estrany defecte ocular fa que vegi tothom amb closques botorudes i nàpies allargassades -especialment els polítics- i així els retrato als meus dibuixos.

L’únic paper on no hi he gargotejat cap ninot és un títol universitari qe m’acredita com a llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ja que el faig servir per embolicar entrepans.

Em dedico a dibuixar vinyetes i acudits a La Vanguardia, Mundo Deportivo i altres publicacions, com el diari Regió 7 o el setmanari El Triangle, amb la única intenció d’aconseguir dibuixar cada dia un petit somriure a la cara dels meus soferts lectors.

He omplert alguns llibres de ninots i acudits: Sense Kap ni peus (1997), Barça: 100 años de buen humor (1999), La Patumàquia (2002) o El Maragallato (2006), a més de la col.lecció “Pelotazos” de quatre volums amb les meves vinyetes esportives.

M’agrada el traç del pinzell xop de tinta sobre el full de paper blanc, m’agrada l’olor dels retoladors, la posta de sol (que té millor horari que la sortida), passejar per l’aire lliure, xiular, badar, llegir arraulit, beure gasosa i -això sí- les truites de patata de tres ous. Ja està tot dit.

40,00