#EspaiSid nou centre d’art per exposicions, tallers i presentacions a Figueres

Pep Canaleta va donar el tret de sortida d’EspaiSid amb la següent refeflexió

D’entrada m’agradaria agrair l’esforç de totes les persones que han fet possible que l’oferta cultural de Figueres i de l’Empordà augmenti. Sé per experiència, les dificultats que comporta iniciatives com aquesta i no tan sols a l’hora de crear el producte i donar-lo a conèixer, sinó també per l’esforç que us costarà per mantenir i adaptar la iniciativa a les necessitats de cada moment.

M’agradaria fer tres reflexions sobre algunes de les ofertes de l’espaiSid:

La primera fa referència a la Galeria d’art i en especial sobre el territori on està ubicat l’espai, Figueres i l’Empordà, perquè els patrons que funcionen a Olot, Girona, Barcelona o Perpinyà, aquí no funcionen.

Figueres sempre ha tingut espais expositius híbrids, un concepte ara de moda, on els espais avui són museu d’arqueologia, demà museu d’art i al mes següent museu d’història o centre d’art o filmoteca… a diferència d’altres ciutats on els usuaris tenen molt clara quina oferta hi ha a la seva ciutat, on tot està molt pautat, on des de l’administració es marca un gran ventall d’ofertes que no només orienta el consumidor sinó que encamina a tots els actors culturals vers una idea global de patrimoni. De patrimoni local, únic i col·lectiu.

Un símil serien els arxius on gràcies a una gran tasca de difusió intenten posar en valor el patrimoni personal  i dels col·lectius. I fer entendre que les inversions personals i familiars són, a posteriori, un patrimoni local que s’ha de conservar per poder-lo transmetre.

Pel contrari, a causa d’aquesta manca d’especificitat i d’excés d’hibridació, ha provocat que a Figueres moltes col·leccions privades s’hagin convertit en museu. En resum, que no tenim els referents específics locals per valorar el patrimoni existent, a partir dels quals les galeries poden treballar.

La segona reflexió és també sobre una experiència personal, com a productor d’obres d’art creades exclusivament des de i per a la xarxa, amb la plataforma IGAC Girona Art Contemporani, on durant els darrers 10 anys hem produït obres a uns 50 artistes escollits i tutoritzats per una vintena de comissaris i hem viscut les problemàtiques i les inquietuds dels avanços tecnològics. Si es repassa el fons es pot veure com als inicis eren peces senzilles on la tecnologia era molt limitada, com, posteriorment, la tecnologia ho domina tot i com, finalment, esdevé pura reflexió sobre el mitjà.Però des de l’inici vam descobrir que encara que la gent pogués consumir l’art en la intimitat, a casa seva, la necessitat de socialització era importantíssima, calia crear espais de relació, de comunicació d’intercanvi d’impressions, sensacions… i, encara que sembli contradictori, de difusió tradicional, especialment premsa, per aconseguir arribar a l’usuari. És per això que cada artista proposava un dia i un lloc per presentar el seu treball.

 

És molt important tenir un espai on compartir experiències, promocionar sensibilitats, formar continguts i resoldre inquietuds.

Pep Canaleta

 

I, finalment, la darrera reflexió fruit de la meva experiència professional, en la qual els nostres clients ja no vénen al taller, sempre ens hem de desplaçar, sempre hem d’anar als seus espais. Moltes vegades aquests espais són molt lluny del nostre entorn i necessitem espais que, temporalment, facin les funcions del nostre taller, ja sigui per mostrar un projecte, esmenar criteris, reflexionar, imprimir, connectar-nos…

 

Has de transmetre al client que si cal ets al seu costat i que tens els recursos necessaris per solucionar els problemes o canvis que puguin sorgir durant el projecte.

 

En resum, si aconseguiu créixer en patrimoni local, aprofundiu en la socialització de l’art i us convertiu amb una eina útil pels professionals de l’art, crec que teniu un gran futur.

Pep Canaleta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *